CULTURA HIP-HOP
El hip hop és un moviment artístic i cultural que va començar a prendre forma la dècada del 1970 en alguns barris marginals de Nova York, especialment al South Bronx, entre les comunitat afroamericanes i llatinoamericanes.
L’expressió “hip hop”, per tant, no és un ball. Aquest, en tot cas, s’hauria d’anomenar FreeStyle Hip Hop.
El hip hop com a música ja va sorgir a finals dels anys 1950, amb les “block parties” o festes de carrer, que es van fer freqüents especialment al Bronx; ja que els clubs i discoteques no eren assequibles per aquella gent.
En aquestes festes de carrer es posava funk i soul, fins que els primers DJ,s van començar a aïllar la percussió per fer més ballable la cançó i així va començar una nova forma d’expressió musical a través dels turntables (plats giradiscos).
“BLOCK PARTY”
En la música va començar a intervenir-hi una nova tècnica anomenada “rapping” (cant rítmic basat en la improvisació).
Al mateix temps, els b-boys (break-boys) realitzaven els seus passos de ball, es llençaven a terra i demostraven els seus moviments. Tenint en compte que la música hip-hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat.
Africa Bambataa, és considerat el primer a haver emprat el terme “hip hop” per descriure’n la subcultura. Més tard es va voler unificar sota aquesta expressió les quatre branques o elements que constitueixen el hip hop:
- Mcing (rapping)
- DJing (turntablism)
- Breakdancing (bboying)
- Graffiti.
Posteriorment, s’hi afegiria el Beatboxing.
L’expressió “hip hop”, per tant, inclou branques diferents.
CONTEXT SOCIAL DELS ORÍGENS.
A finals dels anys 1960, a Nova York, la guerra del Vietnam era actualitat.
Malcom X (Líder nacionalista negre prominent dels Estats Units. Promovia l'orgull negre, fent costat al Black Power i defensant la creació d'un estat independent negre, l'autosuficiència econòmica i la política de la identitat. Es va convertir en un activista dels drets humans i la unitat negra) o JF Kennedy havien estat assassinats.
Des dels anys 1950, s’havia produït una gran onada d’immigració de famílies porto-riquenyes a Manhattan, Brooklyn i el Bronx; immigració que va anar augmentant durant els 60 i 70.
Eren temps de misèria per a molts habitants de la ciutat.
Aquesta onada d’immigració hispana va transformar la distribució de les diverses comunitats dels barris novaiorquesos, en els que també hi habitaven afroamericans, caribenys i europeus.
Era habitual que els joves d’aquests barris marginals (guettos) estiguessin associats a Gangs (colles). Es tractava de bandes de carrer que s’enfrentaven per dominar zones del territori.
El carrer era la llar de les gangs durant les dècades de 1960 i 1970.
El ball i la música va començar a fer-se popular entre aquestes bandes. Era un ball enèrgic i visual. Es van començar a fer grups que s’enfrontaven entre ells, en places, pistes de basquet o block parties.
Molts veien el ball i la música com una alternativa a les drogues, a les gangs, a les màfies i als problemes diaris. Per això, alguns s’ho prenien molt seriosament. Respectaven l’oponent i el públic feia de jurat.
Així doncs, aquest ball i la música va sorgir com a ball i música de carrer, en oposició a la música disco, ball de les discoteques de moda d’aquella època (anys 80) a les que no podien accedir per la pobre posició econòmica i social a la que pertanyien.
Així doncs, la cultura hip hop va derivar de les “block parties” (festes comunals de carrer o en pisos) del Bronx.
El DJ Afrika Bambattaa es va fer famós en el Bronx. Ell mateix va veure el canvi que la música, el ball i la pintura estava provocant entre la joventut del seu barri. Aquests elements (música, ball i graffiti) proposaven una vida alternativa a les gangs, drogues i mala vida. Aquesta cultura es va començar a extendre ràpidament entre els diferents districtes.
A finals de 1960, va aparèixer una explosió de noms en edificis i parets de Nova York. Grups de graffiters pintaven lemes polítics que reflexaven el canvi social d’una nació. S’hi veia el signe de la pau (el país estava visquent la guerra del Vietnam), missatges de: Free Huey ("Llibereu a Huey", destacat membre del Black Panther Party) i Off Tha 'Pig (‘fora el porc”, en l’argot , 'porc' significa 'policia'). O l’expressió “Viva Puerto Rico Libre” en comunitats on predominava aquesta nacionalitat.
Africa Bambattaa va decidir donar el nom de Hip Hop a aquest nou moviment que incloïa música, ball i pintura, per definir el que estava succeïnt en el seu propi barri.
Es tractava d’una nova cultura amb arrels diverses, en la que tothom hi era benvingut. I amb la filosofia: "Peace, Love, Unity, and HavingFun”.
El hip hop ha patit molts canvis des dels origens a l’actualitat. Però el canvi més gran ha estat, que la música dels artistes actuals representa més a les companyies que a la gent i s’ha transformat en un estil comercial.
BRANQUES DE LA CULTURA HIP HOP.
- RAP: consisteix a cantar o parlar lletres rimades, acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat.
Es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida del carrer, de crítica social o sobre ells mateixos.
El rap, doncs, és l’estil musical del hip hop, format a partir de la unió de dos elements: el MC (Master of Ceremonies) i el discjòquei (Turnstablism o DJing).
MC (Mestre de Cerimònies) és la denominació que s'empra per designar a qui anima vesprades, nits o manifestacions en el si d'aquesta cultura, però també designa els rapejadors o rapers.
Els rapers explicaven llurs sensacions, la seva vida de cada dia, etc.
L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del Funk i el breakbeat (música rítmica, molt ballable) , que també pot ser instrumental.
Les batalles de galls són competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor en un ambient d’improvisació.
- TURNTABLISM O DJING (o deejaying, deeming, DJaying) és l'art de crear música mitjançant tècniques amb discos de vinil i/o altres fonts sonores tot barrejant-les i modificant-les: com breakbeat, scratch, beat juggling, etc
El terme turntablism s'aplica per a diferenciar el DJs que tan sols reprodueix discs dels que manipulen els sons de discs de vinil per crear noves obres.
Els aparells que utilitza en aquesta tasca són, almenys:
- enregistraments (discs de vinils, CDs, fitxers de so informàtics...),
- apparels per reproduir aquests enregistraments, per alternar-los i crear un fons continu de música,
- sistema d'amplificació d'aquests sons reproduïts i barrejats,
- taula de mescles específica,
- auriculars,
- micròfon...
Altres aparells que també pot emprar són:
- unitats electròniques per produir efectes tals com el delay, la reverb, el chorus, l'equalització...
- un sistema computerizat d'interpretació per manipular fitxers digitals en temps real,
- programes informàtics que permiten manipular els fitxers digitals en un ordinador personal o en un portàtil, samplers, seqüenciadors...
- teclats musicals electrónics (sintetitzadors), o caixes de ritmes,
- etc.
Les tècniques que utilitza són el scratch, el cutting (o tallar), el baby scratch i el crab (de cranc, fer sonar la música en sentit invers).
Avui dia hi ha un nombre considerable de DJs reconeguts.
Els primers DJs que es va fer famosos en l'escena hip-hop van ser: DJ Kool Herc, Afrika Bambaataa, Grandmaster Flash, Grand Wizzard Theodore, Jazzy Jay.
- BBOYING - BREAKDANCE
El ball hip-hop apareix amb el breakdance, un ball caracteritzat pel seu aspecte acrobàtic i per les figures a terra.
És més apropiat parlar de bboying que no pas breakdance, per fer referència al ball del hip hop. Tot i que el breakdance és més antic que el b-boying.
En aquesta denominació, la b és la inicial, precisament de break, en referències als moviments del ballador i boying, de boy denota el caràcter marcadament masculí del gènere i de tot el moviment. Els balladors també són denominats creakers, o b-boys, o en el seu cas, b-girls o fly-girls.
La diferència entre un bboy i un breaker és que el primer balla per qüestions culturals i vol aportar elements nous, innovant i incrementant la dificultat dels moviments.
El breaker és la persona que balla per ànim de lucre o per seguir una moda.
Aquests balls, i especialment el breakdance, es produeix en nombroses batalles, de manera semblant al que succeeix en el rap, entre els rapers.
En les batalles, la violència no és física sinó artística, i el millor ballarí en surt vencedor del "conflicte". A vegades les batalles no són individuals sinó entre grups, i els millors aconsegueixen participar en les competicions més prestigioses per als breakers.
- GRAFFITI: és la branca artística pictòrica en superfícies urbanes. L'estètica dels graffitis ha influït en còmics, en disseny de roba o en altres objectes.
També hi ha altres estils de graffiti que no formen part de la cultura hip hop.
Els graffitis ja es realitzaven els anys 1960 per raons polítiques, però no es van incloure en la cultura hip hop fins els anys 1970-71, en que Nova York es va convertir en la ciutat innovadora d’aquest art.
El graffiti rápidament va començar a formar part d’aquesta cultura, ja no només decorava les parets amb noms, sinó que pintaven les zones on s’organitzaven les famoses “block parties”.
El graffiti permet al seu autor reapropiar-se del seu entorn i marcar el mobiliari urbà.
En tant que mode d'expressió artística, el graffiti també és portador d'un missatge de revolta i d’alliberament.
Cal distingir entre els graffiti i el tag. El primer és la tècnica que, amb aerosols de colors diversos, pinta amb retolacions complexes o amb representacions de personatges, per exemple.
El tag és una signatura que pot anar associada a un graffiti o pot anar sol, estampat en una paret o a la marquesina de la parada del bus.
El tag és només l'acte de signar, sovint amb un pseudònim estilitzat.
- BEATBOX: és la tècnica d'imitar amb la boca, sons de percussió o d'instruments propis de la música rap.
Els qui practiquen aquesta habilitat s’anomenen beatboxers o human beatbox.
Aquest art es va originar els anys 80, quan els rapers no tenien prou diners per comprar equips de so i van començar a imitar sons amb la veu.
VALORS DEL HIP HOP.
Per a alguns, el hip-hop seria portador del missatge d'Afrika Bambaataa i de la Zulu Nation que han predicat pau, amor, unitat i passar-s'ho bé, però també el respecte als altres al mateix temps que la unitat dels pobles.
D'aquesta manera, el hip-hop seria una cultura pacifista, que predicaria el multiculturalisme, contràriament a la mala imatge que els profans en aquesta cultura n'han difós a partir dels missatges dels textos d'alguns cantants i grups de rap.
A més, hi ha un element implícit, contingut en cada un dels aspectes de la cultura hip-hop i que és l'esperit de superació. En efecte, ja es tracti del ball, de la música (el DJing, el beatboxing, el rap...), o dels aspectes plàstics, els seus models culturals expliquen que cada executant està convidat, o més aviat es troba immers en un context en el qual la mateixa dinàmica d'aquest el porta a cercar uns resultats artístics cada vegada millors, que cada vegada siguin més satisfactoris per a si mateix; portar els seus propis límits cada vegada més lluny.
Seria en aquest sentit que caldria entendre les batalles, ja siguin d'improvisació en l'estil del rap o entre breakers.
A més d'aquests missatges d'incitació al progrés i la millora personals, els defensors i seguidors d'aquesta cultura li atribueixen una gran capacitat de crítica social en les lletres dels rapers així com una contribució palpable a una societat millor, més igualitària, des del moment que la població d'origen africà, o si més no alguns dels seus membres especialment significatius o destacats en aquesta cultura, han assolit posicions millors.
The Hiphop declaration of peace.
KRS One, Chuck D, Lauryn Hill, Russell Simmons, Afrika Bambaataa, Tupac Amaru Shakur (futur 2pac), Doug E. Fresh, Queen Latifah, Dr. Dre, MC Lyte, Christopher Wallace (futur Biggie Smalls) i uns altres 300 delegats del hip-hop, van presentar a l'ONU, a Nova York, el 16 de maig de 2001, la denominada Declaració de pau del hip-hop..
La declaració comença amb aquests mots:
«
|
Aquesta declaració de pau del hip-hop guia la cultura hip-hop des de la violència cap a la llibertat, i estableix consell i protecció per a l'existència i el desenvolupament d'una comunitat internacional hip-hop. A través dels principis d'aquesta declaració de pau, nosaltres la Kultura hip-hop, establim una fundació de salut, amor, consciència, abundància, pau i prosperitat per a nosaltres mateixos, per als nostres fills i per als fills dels nostres fills, per sempre. Per a la clarificació dels significats i propòsits del hip-hop, o quan les intencions dels hip-hop són qüestionades, o quan les disputes entre bàndols i que fan referències al hip-hop afloren, els hip-hopers tindran accés als consells d'aquest document, la Declaració de Pau del Hip-hop, com a guia, consell i protecció
|
»
|
CULTURA HIP HOP. Doc per imprimir.
https://drive.google.com/open?id=1CsZj04StF-7crjvKvyIakpU7FIQYcXLU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada