diumenge, 22 d’abril de 2018

BREU HISTÒRIA DEL JAZZ. - APUNTS.


1. QUÈ ÉS EL JAZZ?
El jazz és un gènere musical sorgit als Estats Units a principis de  segle XX.
Es caracteritza sobretot per
-       l’ús de la improvisació, 
-       el so de les veus i instruments, 
-       l’ús de ritmes sincopats

2. ORíGENS- ANTECEDENTS.
El segle XVII va començar el tràfic d’esclaus africans cap a Amèrica.
Els orígens del jazz es troben en els cants dels antics esclaus que treballaven a les plantacions del sud dels Estats Units.
Aquests cants poden classificar-se en tres gèneres:
-WORK SONGS. Cants de treball.  Els esclaus s’ajudaven amb cants en el seu dur treball a les plantacions de cotó o de canya de sucre. 
El ritme del treball servia de base del cant. Tenia un caràcter trist i melangiós, però rítmic.
Sovint, i seguint un costum africà, seguia l’estructura de pregunta- resposta, és a dir, un treballador iniciava el cant i els altres contestaven repetint el mateix. 
- GOSPEL: cant religiós dels afroamericans.
Els esclaus van trobar en l’església un espai on retrobar-se com a col·lectiu i on cantaven amb l’esperança de trobar un món igual per a tothom després de la mort. 
Però ells cantaven els cants religiosos seguint el seu estil habitual, amb accentuacions rítmiques diferents i transformant a voltes fins i tot la melodia, d’acord amb la seva manera de sentir la música.
El gospel ha continuat evolucionant. Avui dia, encara es pot sentir en algunes congregacions d’Amèrica del nord i també fora del context religiós.
Harlem Gospel Choir “Amazing Grace”
Happy Day (de la pel·lícula “Sister Act”)
-BLUES:és el cant trist de l’esclau. Expressa la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí.
El clima del blues és trist i tens, i amb una certa dosi d’ironia.
El blues ha continuat interpretant-se. Actualment també hi ha intèrprets de blues també com a gènere purament instrumental.

Un dels primers “blues man”:Robert Johnson “Sweet home Chicago”

B.B. King “Bluesman”

3. INICIS.
El 1865 va tenir lloc l’abolició de l’esclavitud pel president dels Estats Units, Abraham Lincoln.
Els antics esclaus afroamericans han d’anar a buscar feina per poder subsistir.
Alguns dels esclaus alliberats adquireixen instruments musicals de segona mà que sovint aprenen a tocar de manera autodidacta i amb una tècnica pròpia, intentant imitar el que fan amb la veu quan canten. Organitzen les seves pròpies bandes i conjunts.
Molts s’estableixen a Nova Orleans, ciutat portuària.
Es diu que el jazz va néixer a Nova Orleans a principis del segle XX (1900).

4. INSTRUMENTS MUSICALS DEL JAZZ
Qualsevol instrument es pot utilitzar en la música de jazz, però hi ha uns instruments més habituals i característics. També hi intervé la veu.
Es classifiquen en dues seccions: els instruments amb una funció rítmica i/o harmònica i els instruments amb una funció melòdica.
-       Secció rítmica: bateria, piano, guitarra, banjo, contrabaix, tuba.
-       Secció melòdica: trompeta, clarinet, saxòfon, trombó.

BATERIA: Es diu que la bateria s’inventa amb el jazz.Doncs és en aquesta època i amb aquesta música que es va inventar el pedal del bombo, que permetia que un sol instrumentista pogués tocar diversos instruments a la vegada.
La invenció del pedal per tocar el bombo s’atribueix a Dee Dee Chandler el 1895.
Pots veure els instruments aquí: http://es.calameo.com/read/00013067668c873305614

5. ESTILS.
5.1. RAGTIME (FINALS SEGLE XIX).
El ragtime apareix amb els inicis del jazz, a principis del segle XX- finals del XIX. 
El ragtime és una composició escrita inicialment per a piano que interpretaven els pianistes de ragtime o entertainers (animadors).
Màxim representant: Scott Joplin.Va ser el compositor més famós de ragtimes.
Scott Joplin. “The entertainer” :
Scott Joplin Movie Dueling Pianos Competition Scene – 1977
Martin Spitznagel - Maple Leaf - Scott Joplin

5.2. ESTIL NOVA ORLEANS. 1900.
Tal com s’ha comentat, es diu que el jazz neix a Nova Orleans a principis del segle XX, ja que en aquesta ciutat hi va haver una gran proliferació de bandes musicals i d’intèrprets. Tocaven en desfilades, funerals, festes i balls.
Característiques musicals principals de l’estil Nova Orleans:
-       Bandes petites: de 6 a  9 músics.
-       Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
-       Secció melòdica: trompeta, clarinet i trombó.
-       Improvisació col·lectiva (tots junts, no destacava cap solista).
A l’hora d’improvisar les pautes més habituals eren:
Trompeta- melodia principal 
Clarinet- contrapunt agut improvisat 
Trombó - veu greu improvisada, sovint amb glisandos 


George Lewis New Orleans Jazz Band- Mahogany Hall Stomp

5.3. ESTIL DIXIELAND (1910).
Dixieland (terra de Dixieland) és com els americans anomenen els estats situats al sud, on es troba Nova Orleans.
La música Dixieland designa les imitacions que els blancs feien de l’estil Nova Orleans. Això és degut a que la primera orquestra que va enregistrar música de jazz va ser la “Original Dixieland Jazz Band”, l’any 1917 (una orquestra de músics blancs).
The Original Dixieland Jass Band:

New Orleans Dixieland on street

5.4. ESTIL CHICAGO. ANYS 20.
El 1917 es tanquen els locals del barri mariner (Storyville) de Nova Orleans. Els músics canvien de ciutat seguint el riu Mississippí cap els estats del nord del país. 
Chicago es converteix en la nova capital del jazz.
Aquí, els afroamericans també es veuen obligats a viure en barris separats dels blancs, com el South Side.
És l’Edat d’Or del jazz.
Tot i ser l' anomenada època de la Llei Seca,  la beguda i el jazz eren els protagonistes en els locals nocturns de la ciutat.
Es treuen al mercat els “race records” (expressió amb certa connotació despectiva que es refereix als discos enregistrats per als negres), que ajuden a difondre el jazz i el blues.
Aquest estil de música es comença a anomenar “jazz”.
Característiques musicals principals de l’ estil Chicago:
-        De 6 a  9 músics (de vegades s’amplia el nombre).
-       Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
-       Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó isaxòfon.
-       Improvisació individual: el solista predomina damunt del conjunt.

Entre els intèrprets d’aquesta època destaca Louis Armstrong(Satchmo)- trompetista.
També són els anys del blues clàssic,amb  grans cantants femenines com Bessie Smith (“emperadriu del jazz”).

Bessie Smith “St. Louis blues”:
Louis Armstrong “What a wonderful world”
When the Saints Go Marching In


5.5. ESTIL SWING. ANYS 30. NOVA YORK.
Context social: 
La forta crisi econòmica (anomenada la gran depressió) que va patir Amèrica del nord des de 1929 fins el 1934 marca la segona migració de músics, aquesta vegada cap a Nova York.
La població negra es concentra a Harlem, un antic barri residencial blanc que es troba a l’illa de Manhattan.
El 1935 els Estats Units ja havien sortit de la crisi i la música que calia en aquells moments havia de ser molt més comercial.
Apareix a Harlem un nou estil de jazz conegut amb el nom de Swing.
El club de jazz Cotton Club, a Harlem, va destacar amb els grans artistes que hi participaven i com a seu dels grans gàngsters.

Característiques musicals principals de l’estil Swing:
-       Big bands: orquestres de jazz de 12 a 16 músics, amb gran importància dels solistes.
-       Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
-       Secció melòdica: dues seccions de vent metall i una secció de vent fusta.
-       Es tracta d’una música comercial i feta per a ballar.
Els instrumentistes es posaven drets quan havien de fer solos. Les melodies dels temes són més elaborades.
-       Estil riff:  pregunta i resposta.
-       Pulsació rítmica en quatre temps. Ritme de corxera amb punt i semicorxera.

Intèrprets destacats:
-       Benny Goodman, proclamat el “rei del Swing” al Carnegie Hall de Nova York.
Clarinetista destacat. Va ser el primer blanc que va desafiar la segregació racial, integrant a la seva banda músics afroamericans.
-       Duke Ellington: pianista.
-       Glenn Miller: Trombonista.
És l’època dels grans solistes: Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Fats Waller, Count Basie...
Escena de la pel·lícula “Swing Kids” (Rebeldes del Swing)
Duke Ellington “Take the A Train”
Glenn Miller “In the Mood”
Benny Goodmann “Sing, sing, sing”

5.6. ANYS 40. BE BOP.
Context social:
La crisi que segueix a la segona guerra mundial fa que les grans orquestres desapareguin i es transformin en grups més reduïts. 
L’expressió combos’utilitza en música moderna i jazz per designar un grup amb poc músics.
Es rebutja la comercialitat del Swing. Apareix un moviment anomenat Be-bop que busca noves sonoritats.
Característiques principals:
-       La bateria deixa de banda la regularitat rítmica  i es converteix en un instrument autònom dins del conjunt.
-       Els instruments toquen a gran velocitat. Les emocions de fons queden substituïdes per l’habilitat tècnica dels intèrprets.
-       Música per escoltar, no per ballar. És més intel·lectual.
Representants: Dizzy Gillespie (trompeta), Charlie Parker (saxòfon), Thelonius Monk (piano).
6. EL JAZZ A PARTIR DE 1950.
Van sorgir diverses tendències, algunes tornaven al jazz més clàssic i d’altres seguien experimentant i obrint nous camins.
Algunes de les tendències innovadoresque sorgeixen són:
COOL JAZZ: estil serè i equilibrat.

THIRD STREAM: estil que intenta aproximar-se a la música culta.

HARD BOP: retorn a les formes del be-bop, però més radical i amb una tècnica instrumental més perfecta. Es va iniciar per joves músics negres.

FREE JAZZ: tendència que eleva al màxim la llibertat dels músics per improvisar. El “free jazz” és l’expressió musical dels moviments més radicals dels negres americans, en lluita per la consecució dels drets civils.

 Ornette Coleman

FUSIÓ: amb intents de renovar el jazz, s’hi incorporen elements d’altres llenguatges musicals. Així sorgeixen estils com “jazz-rock”, “jazz llatí”, “jazz flamenc”.
jazz flamenc (“Festival Flamenco Plus”)
jazz rock (Harvey Mason)
Tito Puente “Cha cha cha”

Dins de les tendències més clàssiques:  rhythm and blues, gospel, soul, funk...
A partir del 1950, amb el naixement del ROCK AND ROLL,el jazz va deixar d’interessar a gran part de la joventut.
Actualment, la música de jazz es continua interpretant en sales o locals, també s’organitzen festivals (com els de la ciutat de Terrassa, el de Vic...) i continuen havent-hi músics  destacats.

ENLLAÇ A LA LÍNIA CRONOLÒGICA DEL JAZZ QUE HEM VISUALITZAT A CLASSE. 
(Per Adelaida Ibañez):

ACTIVITATS DIVERSES  (Una pàgina que val la pena visitar!).

UNA PÀGINA QUE US POT AJUDAR A COMPLETAR INFORMACIÓ: 
“Història multimèdia del jazz”.

AQUEST VÍDEO DEL YOUTUBE PERMET FER UN REPÀS I ANAR ESCOLTANT ELS DIFERENTS ESTILS ESTUDIATS (fins el minut 7):
“La història del jazz” (Ariadna Martínez)

GUIÓ PER ESTUDIAR:
1.    Què és el jazz? Característiques generals.
2.    Orígens: blues, gospel, work songs.
3.    Ragtime. Scott Joplin.
4.    1900- Estil Nova Orleans. Context social i característiques.
5.    1910- Estil Dixieland.
6.    1920 - Estil Chicago. Context social. Característiques. Representants.
7.    1930 - Estil Swing. Context social. Característiques. Representants.
8.    1940 - Be-bop. Context social. Característiques. Representants.
9.    Instruments musicals característics del jazz.