APUNTS SOBRE EL GOSPEL
ORIGENS DEL GOSPEL.
El 31 d'agost de 1619 van arribar els vint primers esclaus a Jamestown, Virgínia. Així és doncs com comença un dels capítols més tràgics i massius dels humans. És l'any 1641 que entren en vigor les lleis oficial de l'esclavatge. Aquest mateix any es bateja per primera vegada a una nena d'origen africà, i és així, com comença un llarg procés de mestissatge cultural a través de l'evangelització.
La música gospel, música espiritual o evangèlica sorgeix a les esglésies afroamericanes al segle XVIII. Es va fer popular durant la décade de 1930 i va resultar ser una música diferent als himnes cristians.
La paraula original és GodSpell, que literalment vol dir "Paraula de Déu", es va denominar així perquè era un cant evangèlic, per convidar a les persones a apropar-se a Déu.
CARACTERÍSTIQUES.
El gospel conserva les arrels dels cants africans on els instruments són el propi cos, com picar de mans, de peus, fer petar els dits juntament amb la veu.
La fòrmula que utiliza aquest estil és de pregunta-resposta. La pregunta és la paraula de Déu i els fidels responen. El solista fa la pregunta i el cor respon.
Encara que aquests cants a vegades parlen de temes dolorosos, és l'alegria i el camí cap a Déu que alimenten unes interpretaciones exaltades, i sempre la voluntat de compartir en el cant. Aquests cants, son la memoria viva del passat del poble negre que es es trasmetien de boca a orella.
CAMPS MEETINGS
Els camps meetings van ser un fenomen totalment americà. Era un servei religiós que es desenvolupava fins i tot durant dies, a vegades una setmana sencera. Podien rebre milers de fidels sense fer distinció de color i es feien als boscos. Durant aquestes cerimònies es recitaven sermons embruixats (preaching), i cants màgics recollits en corals per tots els fidels. El més important, és que després dels sermons, els negres es reunien i interpretaven els cants del camp meeting a la seva manera, afegint nous versos improvisats. Eren uns cants semblants a la manera africana, on el predicador entonava una frase que l'assemblea repetia amb gran fervor, així va néixer una nova música religiosa, els negre espirituals.
ELS NEGRE ESPIRITUALS.
Aquests cants van sobresortir de la resta de música religiosa perquè per primera vegada es tractava d'obres realment originals. Era una barreja entre la cultura popular i la religiosa amb les tradicions ancestrals de la música africana.
Al 1867, William Allen, va publicar un recull anomenat Slaves Songs of the United States amb els cants d'entre 1810 i 1860. Molts d'aquests, son molts coneguts en el repertori actual, com ara: Nobody knows, Go Down Moses.
ORIGEN DEL TERME GOSPEL.
El terme Gospel va ser introduit els anys 20 del segle passat per Thomas Dorsey, cantant de blues de Georgia; que al convertir-se a la fe cristiana va composar una sèrie de cançons en estils populars.
Als inicis, va ser criticat per les esglésies, fins que l´"Església Santificada Negra" (The Black Sanctified Church) va acollir de molt bon grat aquest nou estil.
Va ser així que l'estil Gospel, es va arrelar en l'estil antic d'Espirituals (Spirituals) i en l'estil apassionat de la declamació de "Testimoni" (Testifying) dels predicadors dels negres baptistes, arribant a ser el que coneixem avui en dia com la Música Gospel.
ASPECTES SOCIO CULTURALS DEL GOSPEL ALS SEUS INICIS.
En els seus inicis, el gènere es va distingir per la seva espontaneïtat i informalitat; despertant sospita i inquietud en els dirigents religiosos d'aquella época, que no podien sopesar aquest estil nou de música.
Les descripcions i les il·lustracions ens donen una idea del que era l'adoració d'aquell temps, però la falta de formalitat no va produir cap música escrita, ni cap material comercial, com ara, un concert. Introduir aquesta música a una audiència, significava canviar-la. Això va passar l'any 1871, quan van demanar a uns joves universitaris negres de la Universitat Fisk de Nashville, Tenessee, formar un cor per la gira de recaptació de fons. En els viatges següents a través d'Estats Units i Europa, van interpretar cançons de les plantacions de l'època per-abolicionista, que van captar l'atenció i imaginació de les audiències, que en gran part eren d'ètnia blanca.
Les corals de Gospel van crear noves possibilitats musicals. La televisió va mostrar interés a partir dels anys 50 en endavant i els cantants de Gospel van començar a aparèixer a festivals de jazz.
El canvi cap a la vessant més comercial, va venir amb artistes de Soul, com ara: Aretha Franklin, Sam Cooke, Ray Charles, James Brown i Marvin Gaye. La majoria de cantants que van gravar per la discogràfica Tamala Motown, en la comercialització d'aquesta música als anys 60, tenia un rerefons de Gospel.
Quan als Estats Units, les diferències entre blancs i negres eren insalvables, va haver-hi una separació entre les esglèsies respectives i d'aquest fet el Gospel va dividir-se en dues branques: Gospel Blanc i Gospel Negre. Actualment, aquesta barrera ha sigut traspassada fent que a vegades els uns interpretin cançons dels altres.
GÈNERES DE GOSPEL.
- GOSPEL TRADICIONAL.
El gòspel tradicional és aquell que bàsicament s'ha donat als Estats Units i que normalment és interpretat per un cor, que pot tenir un o més solistes, i generalment a capella. Prevalen els temes tradicionals.
GOSPEL NEGRE
Consisteix en un cant espiritual, amb ritmes africans. Els cors són bastant nombroses, les lietres s'acompanyen amb palmes i un moviment rítmic per part del coristes.
SOUTHERN GOSPEL
Així es coneix la forma musical que utilitza l'esquema de quartet vocal: primer tenor, segon tenor, baríton i baix.
L'èmfasi d'aquest so es basa en l'aspecte harmònic i vocal de la seva interpretació i en l'acompanyament com un element secundari basat en solos de piano o guitarra.
GOSPEL CHOIR
És un gòspel que trenca els esquemes més conservadors del gènere barrejant amb energia la tradició amb altres estils, com el funk i el Blues.
SCRIPTURES
Són gairebé en la seva totalitat gravacions en les quals sobresurt la recitació dels textos cristians acompanyats o no d'un fil musical. Les parts cantades o les aparicions de cors hi són escasses. Sol estar interpretat per predicadors, dels quals han destacat J.M. Gates Moses Mason i d'alares.
GOSPEL CONTEMPORANI
El gòspel contemporani és considerat una evolució del gOspel tradicional de les esglésies negres evangèliques dels Estats Units, ara amb bateries més estridents, guitarres elèctriques i tot sovint amb danses i coreografies. La posada en escena (decorats i il·luminació) prenen un paper important.
Font: guia didática de l'audició per Bat audicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada